“Espera'm aquí. Vigila la maleta, és tot el que tenim.”- li va dir la mare. Li va fer un petó i va marxar. I allà es va quedar ell obeint el que li havien manat. Però passaven les hores i ningú venia. La gent va seure al voltant seu, i els miraven, però ell no sabia pas què miraven ni que havia de fer ell. Només esperava, assegut sobre la maleta, que era en aquell moment tot el seu món, esperant a que el temps li fes una indicació de quin era el proper pas.
Aquest nano es menjarà el món.
ResponEliminaRealment ni ha algun món que cap en una maleta més xicoteta que eixa...
ResponElimina